El llac et crida. Però calla. Aquí, entre arbres i joncs, hi batega una escultura sonora expandida. No es veu. Es desplega només quan l’escoltes activament.
call*llac és un ecosistema viu que transforma la plaça de Sóller en un arxiu viu. Les veus, els sons i els silencis d’aquest lloc es connecten amb una xarxa digital de cinc canals. Cadascun és una porta: un conoducte d’entrada. Escull-ne un i deixa’t travessar:
* Site-specific *
cal*llac viu 24h al dia a la Plaça de Sóller, a Barcelona. El lloc és part inseparable de l’obra: paisatge sonor, escenari latent i espai ritual.
*l Escolta |*
Fragments de l’albada i altres paisatges sonors es conserven i es comparteixen com arxius d’escolta a SoundCloud i Spotify, indexats a la pàgina web per a consulta i ús obert.
*|| Video ||*
Imatges, vídeos i captures de la performance conformen l’arxiu visual de l’obra, allotjat a YouTube i accessible des de la web com a constel·lació oberta.
*||| Performance |||*
Accions en viu que reactiven l’obra, de manera espontània o convocada, sempre en relació directa amb el lloc i el moment. Alguns actes són anunciats; altres, emergents. Què fas pel solstici, per cert?
*|||| Text ||||*
Reflexions, narracions i escrits que acompanyen, document i conceptualitzen l’obra. Publicats i arxivats a la pàgina web, formen una capa d’escriptura viva.

Vista de la plaça de Sóller mirant a l’est. Arxiu natural site-specific. Fotografia digital panoràmica. Final de la tarda del 7 de juny de 2025 (Barcelona). Igual que els éssers misteriosos i microscòpics en què s’inspiren, els set tardigradons de call*llac es fonen amb l’ambient de manera alhora respectuosa i inspiradora.
*| Escolta |*
Escolta fragments sonors de l’albada a la plaça de Sóller. Cànons espectrals i textures auditives que fan renéixer el moment: el so s’expandeix com llum o boira, permetent que l’albada torni a començar cada cop que l’escoltes.
